El 90 per cent dels musulmans del món no parla àrab com a llengua materna. Tot i això, en les oracions diàries, en llegir el Corán, o fins i tot en simples converses amb els altres, l’àrab desprèn fàcilment la llengua de qualsevol musulmà. La pronunciació pot estar trencada o amb molt d’accentuació, però la majoria dels musulmans intenten parlar i entendre almenys algun àrab.
Per què l’àrab és tan important per comprendre la fe de l’islam?
Independentment de les seves diferències lingüístiques, culturals i racials, els musulmans formen una comunitat de creients. Aquesta comunitat es basa en la seva fe compartida en un Déu Totpoderós i en la guia que ha enviat a la humanitat. La seva última revelació a la humanitat, l'Alcorà, va ser enviada fa més de 1400 anys a Mahoma en llengua àrab. Així, és la llengua àrab que serveix d’enllaç comú que uneix aquesta comunitat diversa de creients i és l’element unificador que assegura que els creients comparteixen les mateixes idees.
El text original àrab del Corà s'ha conservat des de la seva revelació. Per descomptat, les traduccions s’han fet a diversos idiomes, però totes es basen en el text original en àrab que no ha canviat en molts segles. Per tal d’entendre plenament les magnífiques paraules del seu Senyor, els musulmans intenten aprendre i comprendre la llengua àrab rica i poètica en la seva forma clàssica.
Com que la comprensió de l’àrab és tan important, la majoria dels musulmans tracten d’aprendre com a mínim els fonaments bàsics. I molts musulmans persegueixen més estudis per comprendre el text complet de l'Alcorà en la seva forma original. Llavors, com es tracta d’aprendre l’àrab, sobretot la forma litúrgica clàssica en què es va escriure l’Alcorà?
Antecedents de la llengua àrab
L’àrab, tant la forma literària clàssica com la forma moderna, es classifiquen en llengües semítiques centrals. L’àrab clàssic va sorgir per primera vegada al nord d’Aràbia i Mesopotàmia durant l’edat del ferro. Està estretament relacionat amb altres llengües semítiques, com l'hebreu.
Tot i que l’àrab pot semblar força aliè a aquells que la seva llengua materna deriva de la branca indoeuropea, moltes paraules àrabs formen part del lèxic de les llengües occidentals per influència àrab sobre Europa durant l’època medieval. Així, el vocabulari no és tan aliè com es podria pensar. I perquè l’àrab modern es basa estretament en la forma clàssica, qualsevol parlant nadiu de l’àrab modern o moltes llengües estretament relacionades no troba difícil aprendre l’àrab clàssic. Pràcticament tots els ciutadans de l’Orient Mitjà i bona part del nord d’Àfrica parlen ja l’àrab modern, i moltes altres llengües centrals i europees asiàtiques han estat fortament influïdes per l’àrab. Així, una bona part de la població mundial pot aprendre àrab clàssic.
La situació és una mica més dura per als parlants nadius de les llengües indoeuropees, que representen el 46 per cent de la població mundial. Si bé la llengua es regula a si mateixa la forma de conjugar els verbs, per exemple són únics en àrab, per a la majoria de les persones que la seva llengua nativa és indoeuropea, és l’alfabet i el sistema d’escriptura àrabs que presenten la major dificultat.
L’àrab s’escriu de dreta a esquerra i utilitza un guió únic propi, que pot semblar complicat. Tot i això, l’àrab té un alfabet senzill que, un cop après, és molt precís per transmetre la pronunciació correcta de cada paraula. Els llibres, les cintes d’àudio i els treballs de cursos per ajudar-vos a aprendre l’àrab estan disponibles en línia i de moltes altres fonts. És molt possible aprendre àrab, fins i tot per als occidentals. Tenint en compte que l’islam és una de les religions més importants del món i el seu creixement més ràpid, aprendre a llegir i comprendre l’Alcorà en la seva forma original ofereix un mitjà per fomentar la unitat i comprendre que el món necessita molt.
