L’animisme és la idea que totes les coses anima i inanimades possiten un esperit o una essència. Creat per primera vegada el 1871, l'animisme és un element clau en moltes religions antigues, especialment en les cultures tribals indígenes. L’animisme és un element fonamental en el desenvolupament de l’espiritualitat humana antiga, i es pot identificar de diferents formes a través de les principals grans religions modernes del món.
Take Take Key: Animisme
- L’animisme és el concepte que tots els elements del món material totes les persones, animals, objectes, trets geogràfics i fenòmens naturals — posseeixen un esperit que els connecta entre ells.
- L’animisme és una característica de diverses religions antigues i modernes, incloent el xinto, la religió popular japonesa tradicional.
- Avui en dia, l’animisme s’utilitza sovint com a terme antropològic quan es discuteixen diferents sistemes de creences.
Definició d’animisme
La definició moderna de l'animisme és la idea que totes les coses, incloses persones, animals, trets geogràfics, fenomen natural i objectes inanimats, tenen un esperit que els connecta entre ells. L’animisme és un constructe antropològic utilitzat per identificar fils comuns d’espiritualitat entre diferents sistemes de creences.
L’animisme s’utilitza sovint per il·lustrar contrastos entre creences antigues i religió organitzada moderna. La majoria dels casos, l'animisme no es considera una religió per si mateixa, sinó una característica de diverses pràctiques i creences.
Orígens
L’animisme és una característica clau de les pràctiques espirituals antigues i modernes, però no es va donar la seva definició moderna fins a finals del segle 1800. Els historiadors creuen que l’animisme és fonamental per a l’espiritualitat humana, que es remunta al paleolític i als homínids que hi havia aleshores.
Històricament, els filòsofs i els líders religiosos s’han intentat definir l’experiència espiritual humana per part de filòsofs i líders religiosos. Al voltant del 400 aC, Pitàgores va discutir la connexió i la unió entre l'ànima individual i l'ànima divina, indicant una creença en una "ànima" general dels humans i objectes. Es creu que va potenciar aquestes creences mentre estudiava amb antics egipcis, la reverença per la vida a la naturalesa i la personificació de la mort indiquen fortes creences d'animisme.
Plató va identificar una ànima a tres parts tant a individus com a ciutats de la República, publicada cap al 380 aC, mentre que Aristòtil definia els éssers vius com les coses que posseeix un esperit a On Soul, publicada el 350 aC La idea d’un animus mundi, o una L’ànima mundial, deriva d’aquests antics filòsofs, i va ser objecte de pensaments filosòfics i, posteriorment, científics durant segles abans d’estar clarament definida al segle XIX posterior.
Tot i que molts pensadors van pensar en identificar la connexió entre els mons naturals i els sobrenaturals, la definició moderna d’animisme no es va encunyar fins al 1871, quan Sir Edward Burnett Tyler la va utilitzar en el seu llibre, Cultura primitiva, per definir les pràctiques religioses més antigues.
Característiques clau
Com a resultat del treball de Tyler, l’animisme s’associa habitualment a cultures primitives, però es poden observar elements de l’animisme en les grans religions organitzades del món. El xinto, per exemple, és la religió tradicional del Japó practicada per més de 112 milions de persones. En el seu nucli central hi ha la creença en esperits, coneguts com kami, que habiten totes les coses, una creença que vincula el xinto modern amb les pràctiques animistes antigues.
Font de l’Esperit
Dins les comunitats tribals indígenes, hi ha una forta tradició totemista. El tòtem, normalment una planta o un animal, posseeix poders sobrenaturals i es manté la reverència com a emblema o símbol de la comunitat tribal. Sovint, hi ha tabús sobre tocar, menjar o perjudicar el tòtem. La font de l’esperit del tòtem és l’entitat viva, la planta o l’animal, més que un objecte inanimat.
Per contra, les persones inuit d'Amèrica del Nord creuen que els esperits poden tenir qualsevol entitat, animada, inanimada, viva o morta. La creença en l’espiritualitat és molt més àmplia i holística, ja que l’esperit no depèn de la planta o l’animal, sinó que l’entitat depèn de l’esperit que l’habita. Hi ha menys tabús quant a l’ús de l’entitat per la creença que tots els esperits, humans i no humans, estan entrellaçats.
Rebuig del dualisme cartesià
Els éssers humans moderns solen situar-se en un pla cartesià, amb la ment i la matèria oposades i no relacionades. Per exemple, el concepte de la cadena alimentària indica que la connexió entre diferents espècies només està destinada al consum, la descomposició i la regeneració.
Els animistes rebutgen aquest contrast objecte-objecte del dualisme cartesià, en lloc de posicionar totes les coses en relació amb les altres. Per exemple, Jains segueix dietes vegetarianes o veganes estrictes que s’alineen amb les seves creences no violentes. Per a Jains, l’acte de menjar és un acte de violència contra la cosa que es consumeix, de manera que limiten la violència a l’espècie amb el menor nombre de sentits, segons la doctrina jainista.
Fonts
- Aristòtil. On The Soul: and Other Psychological Works, traduït per Fred D. Miller, Jr., Kindle ed., Oxford University Press, 2018.
- Balikci, Asen. "Els Netsilik Inuit Avui." Études / Inuit / Studieso, vol. 2, núm. 1, 1978, pàg. 111–119.
- Grimes, Ronald L. Lectures en estudis rituals . Prentice-Hall, 1996.
- Harvey, Graham. Animisme: Respectar el Món Vivent . Hurst & Company, 2017.
- Kolig, Erich. "Sistemes Totèmics Aborígens Australians: Estructures del Poder." Oceania, vol. 58, núm. 3, 1988, pàg. 212-230., Doi: 10.1002 / j.1834-4461.1988.tb02273.x.
- Laugrand Frédéric. Xamanisme i cristianisme inuit: transicions i transformacions al segle XX ur. McGill-Queens University Press, 2014.
- O'Neill, Dennis. “Elements comuns de la religió”. Antropologia de la religió: una introducció a la religió i la màgia populars, Departament de Ciències del Comportament, Palomar College, 11 de desembre de 2011, www2.palomar.edu/anthro/religion/rel_2.htm.
- Plató. La República, traduït per Benjamin Jowell, Kindle ed., Enhanced Media Publishing, 2016.
- Robinson, Howard. “Dualisme”. Enciclopèdia de Filosofia de Stanford, Universitat de Stanford, 2003, plato.stanford.edu/archives/fall2003/entries/dualism/.
