Hi ha molta gent a Amèrica que voldria que el govern donés fons a les escoles religioses privades. Els crítics defensen que això violaria la separació d’església i estat i, de vegades, els tribunals estan d’acord amb aquesta posició. El cas de Lemon v. Kurtzman és una decisió del Tribunal Suprem anterior sobre aquest tema.
Antecedents
La decisió del tribunal sobre el finançament d'escoles religioses va començar en tres casos separats: Lemon contra Kurtzman, Earley c. DiCenso i Robinson contra DiCenso. Aquests casos de Pennsilvània i Rhode Island es van unir perquè tots implicaven assistència pública a col·legis privats, alguns religiosos. El primer cas de la llista ha conegut la decisió final: Lemon v. Kurtzman.
La llei de Pennsilvània preveia pagar els sous dels professors de les escoles parroquials i ajudar a la compra de llibres de text i altres material didàctic. Això va ser requerit per la Pennsilvània de la Llei d'Educació Secundària i Secundària no Pública de 1968. A Rhode Island, el govern va pagar el 15 per cent dels sous dels professors d'escoles privades, tal i com va ordenar la Llei de suplement de salaris de Rhode Island de 1969.
En tots dos casos, els professors ensenyaven temes seculars, no religiosos.
Resolució del tribunal
Es van presentar arguments el 3 de març de 1971. El 28 de juny de 1971, el Suprem per unanimitat (7-0) va constatar que l'assistència directa del govern a les escoles religioses era inconstitucional. Segons l'opinió majoritària redactada pel jutge en cap Burger, el jutjat va crear el que s'ha conegut com a Límit de test per decidir si una llei incomplia la clàusula d'establiment.
Acceptant el propòsit secular del legislador ambdós estatuts, el Tribunal no va aprovar la prova d'efectes seculars, ja que es va trobar un embull excessiu. Aquest enredament va sorgir, segons el dictamen, perquè la legislatura
"No ha pogut i no hauria de proporcionar ajuda estatal a partir d'una mera suposició que els professors laics sota disciplina religiosa puguin evitar conflictes. L'Estat ha de ser segur, tenint en compte les clàusules de religió, que els professors subvencionats no inculquen la religió".
Com que les escoles afectades eren escoles religioses, estaven sota el control de la jerarquia de l’església. A més, perquè el propòsit principal de les escoles era la propagació de la fe, a
Ineludiblement, "serà obligatòria la vigilància global, discriminatòria i continuada de l'estat per assegurar-se que aquestes restriccions [sobre l'ús religiós de l'ajut] siguin respectades i que la Primera Esmena es respecti altrament".
Aquest tipus de relacions podrien conduir a qualsevol tipus de problema polític en àrees on un nombre més gran d’estudiants assisteix a escoles religioses. Aquesta és només la situació de la primera modificació dissenyada per evitar.
El primer jutge Burger va escriure:
"Totes les anàlisis en aquest àmbit han de començar tenint en compte els criteris acumulats desenvolupats per la Cort al llarg de molts anys. En primer lloc, l'Estatut ha de tenir una finalitat legislativa secular; en segon lloc, el seu efecte principal o primordial ha de ser aquell que ni avanci ni inhibeixi la religió; finalment, l’estatut no ha de fomentar el govern i l’enredament excessiu amb la religió ".
El criteri de excessiva entanglement va ser una nova incorporació als altres dos, que ja s’havien creat a la planificació d’Abington Township School District v. Schempp. Es va considerar que els dos estatuts en qüestió incomplien aquest tercer criteri.
Importància Llimona i Kurtzman
Aquesta decisió és especialment significativa perquè va crear l’esmentat Test de Llimona per avaluar les lleis relatives a la relació entre església i estat. És un punt de referència per a totes les decisions posteriors sobre la llibertat religiosa.
Font
Burger, Warren et al. "Llimona v. Kurtzman." Universitat Cornell, 2019.
