El Cor Sutra (en sànscrit, Prajnaparamita Hrdaya), possiblement el text més conegut del budisme Mahayana, es diu que és la pura destil·lació de la saviesa ( prajna ). El Sutra cardíac també és un dels sutres més curts. Una traducció a l’anglès es pot imprimir fàcilment per un costat d’un paper.
Els ensenyaments del cor Sutra són profunds i subtils, i no pretenem comprendre’ls del tot. Aquest article és una mera introducció al sutra per als desconcertats completament.
Orígens del Sutra del Cor
El Cor Sutra forma part del Prajnaparamita (perfecció de la saviesa) molt més gran Sutra, que és una col·lecció d’uns 40 sutres composta entre el 100 aC i el 500 aC. Es desconeix l’origen precís del Cor Sutra. Segons el traductor Pine Pine, el registre més antic del sutra és una traducció xinesa del sànscrit del monjo Chih-ch'ien feta entre el 200 i el 250 dC.
Al segle VIII va sorgir una altra traducció que va afegir una introducció i conclusió. El budisme tibetà va adoptar aquesta versió més llarga. A les escoles Zen i altres Mahayana originàries de la Xina, la versió més curta és més habitual.
La perfecció de la saviesa
Com passa amb la majoria de les escriptures budistes, simplement "creure en" el que diu el Cor Sutra no té el seu sentit. També és important apreciar que el sutra no pot ser agafat només per intel·lecte. Tot i que l’anàlisi és útil, les persones també mantenen les paraules al cor perquè la comprensió es desenvolupi a través de la pràctica.
En aquest sutra, Avalokiteshvara Bodhisattva parla amb Shariputra, que va ser un important deixeble de Buda històric. Les primeres línies del sutra discuteixen sobre les cinc skandhas: forma, sensació, concepció, discriminació i consciència. El bodhisattva ha vist que els esquandes estan buits i així s’ha alliberat de patiment. El bodhisattva parla:
Shariputra, la forma no és altra que el buit; el buit no és la forma. La forma és exactament buida; forma buida exactament. La sensació, la concepció, la discriminació i la consciència també són així.
Què és el buit?
El buit (en sànscrit, shunyata ) és una doctrina fundacional del budisme Mahayana. També és possiblement la doctrina més mal entesa de tot el budisme. Sovint, la gent assumeix que vol dir que no existeix res. Però no és així.
La seva Santedat, 14a Dalai Lama, va dir: "L' existència de coses i esdeveniments no està en disputa; cal clarificar la forma en què existeixen". Dit d'una altra manera, les coses i els esdeveniments no tenen cap existència intrínseca ni identitat individual tret dels nostres pensaments.
El Dalai Lama també ensenya que "l'existència només es pot entendre en termes d'origen dependent". L’origen depenent és un ensenyament que no existeix cap ésser o cosa independentment d’altres éssers o coses.
A les Quatre Nobles Veritats, el Buda va ensenyar que les nostres angoixes deriven, en definitiva, de pensar que som éssers existents independentment amb un "jo" intrínsec. El fet de percebre a fons que aquest jo intrínsec és un deliri ens allibera del patiment.
Tots els fenòmens estan buits
El Heart Sutra continua, amb Avalokiteshvara explicant que tots els fenòmens són expressions del buit o buits de característiques inherents. Com que els fenòmens estan buits de característiques inherents, no naixen ni es destrueixen; ni pura ni profana; ni venint ni anant.
Avalokiteshvara comença llavors una recitació de negacions: "ni ull, oïda, nas, llengua, cos, ment; sense color, so, olor, gust, toc, cosa", etc. Aquests són els sis òrgans de sentit i els seus objectes corresponents. la doctrina dels skandhas.
Què diu aquí el bodhisattva? Red Pine escriu que com que tots els fenòmens existeixen de forma interdependent amb altres fenòmens, totes les distincions que fem són arbitràries.
"No hi ha cap punt en què els ulls comencin o acabin, ni en el temps ni en l'espai ni conceptualment. L'os de l'ull està connectat a l'os de la cara i l'os de la cara està connectat a l'os del cap i l'os del cap està connectat a l'os del coll, i així baixa cap a l'os del dit, l'os de terra, l'os de terra, l'os de cuc, l'os de papallona que somia. Així, el que anomenem els nostres ulls són tantes bombolles en un mar d'escuma ".
Les dues veritats
Una altra doctrina associada al Cor Sutra és la de les Dues Veritats. L’existència es pot entendre com a última i convencional (o, absoluta i relativa). La veritat convencional és com solem veure el món, un lloc ple de coses i éssers diversos i distintius. La veritat final és que no hi ha coses ni éssers distintius.
El punt important a recordar amb les dues veritats és que són dues veritats, no una sola veritat i una mentida. Així, hi ha ulls. Així, no hi ha ulls. De vegades la gent cau en el costum de pensar que la veritat convencional és "falsa", però això no és correcte.
Sense Assoliment
Avalokiteshvara continua afirmant que no hi ha camí, ni saviesa ni cap assoliment. En referència als tres marcs de l’existència, Red Pine escriu: "L’alliberament de tots els éssers gira al voltant de l’alliberament del bodhisattva des del concepte de l’ésser". Com que cap ésser individual no existeix, ni un ésser deixa de existir.
Com que no hi ha cessament, no hi ha impermanència i, perquè no hi ha impermanència, no hi ha patiment. Com que no hi ha patiment, no hi ha camí cap a l’alliberament del sofriment, ni la saviesa ni la consecució de la saviesa. Percebre amb exactitud això és "una il·luminació perfecta suprema", ens diu la bodhisattva.
Conclusió
Les darreres paraules de la versió més curta del sutra són "Gate Gate Paragam Parasamgate Bodhi Svaha!" Segons la tinc entesa, la traducció bàsica està "desapareguda (o ferrada) amb tothom a l'altra riba ara mateix".
Una comprensió completa del sutra requereix treballar cara a cara amb un professor de dharma real. Tanmateix, si voleu llegir més sobre el sutra, aquests dos llibres són especialment útils:
- Red Pine, (Counterpoint Press, 2004). Una discussió línia per línia interessant.
- His Santiness the 14th Dalai Lama, (Wisdom Publications, 2005). Recopilats a partir de converses de saviesa del cor a càrrec de la seva Santedat.
