El nom del faraó que es va oposar a Moisès al llibre de l'Èxode és un dels temes més debats de la beca bíblica.
Diversos factors fan que sigui difícil identificar-lo amb certesa. Els erudits no estan d’acord amb la data real de la fugida dels hebreus d’Egipte, alguns situant-la al 1446 aC i d’altres fins al 1275 aC La primera data hauria estat durant el regnat d’Amenhotep II, la segona data durant el regnat de Ramsès II.
Els arqueòlegs es van meravellar inicialment pel gran nombre d’estructures construïdes durant el regnat de Ramsès II. Tot i això, amb la inspecció posterior, van descobrir que el seu ego era tan gran que tenia el seu nom inscrit en edificis construïts segles abans de néixer i van agafar crèdit per aixecar-los.
Tot i així, Ramsès tenia voluntat de construcció i va obligar la població hebrea a una horda de treballs esclaus. Una pintura mural en una tomba de roca a l'oest de Tebes mostra esclaus de pell clara i de pell fosca que fan maons. Els treballadors de pell clara eren hebreus. Una inscripció de l'època esmentava "PR" transportant pedres per a una fortalesa. En jeroglífics egipcis, "PR" significava semites.
Com que altres faraons i reis pagans s'esmenten per nom a la Bíblia, cal preguntar-se, per què no a l'Èxode? Una bona resposta sembla ser que Moisès va escriure aquell llibre per glorificar Déu, no un rei egòtic que es creia diví. Ramsès pot haver difós el seu nom arreu d’Egipte, però no va rebre publicitat a la Bíblia.
'Gran casa' en egipci
El títol faraó significa "gran casa" en egipci. Quan van pujar al tron, cada faraó tenia cinc "grans noms", però les persones utilitzaven aquest títol en lloc que els cristians utilitzen "Senyor" per Déu Pare i Jesucrist.
El faraó va tenir el poder absolut a Egipte. A més de ser comandant suprem de l'exèrcit i de la marina, també va ser jutge principal de la cort reial i gran sacerdot de la religió del país. El faraó era considerat un déu pel seu poble, la reencarnació del déu egipci Horus. Els gustos i els disgustos del faraó eren regles sagrades, les mateixes que les lleis dels déus egipcis.
Aquesta mentalitat arrogant garantia un xoc entre el faraó i Moisès. L'èxode diu que Déu "va endurir el cor del faraó", però el faraó va endurir el seu propi cor en negar-se a deixar els israelites esclavitzats. Al cap i a la fi, eren mà d'obra lliure i eren "asiàtics", considerats inferiors pels egipcis racistes.
Quan el faraó es va negar a penedir-se després de les deu plagues, Déu el va preparar per a un judici que donés lloc a la llibertat d’Israel. Finalment, després que l'exèrcit del faraó va ser ingerit al Mar Roig, es va adonar que la seva pròpia afirmació de ser un déu i el poder dels déus egipcis era simplement creure.
Cal destacar que es va acceptar la pràctica per a les cultures antigues de celebrar les seves victòries militars en registres i en tauletes, però no escriure res de les seves derrotes.
Els escèptics intenten destituir les plagues com a fenòmens naturals, ja que esdeveniments similars no són infreqüents, com ara el Nil en vermell o les llagostes descendents sobre Egipte. Tanmateix, no tenen cap explicació per a l’última plaga, les morts del primogènit, que va iniciar la festa jueva de Pasqua, celebrada fins avui.
Realitzacions del rei faraó
El faraó que es va oposar a Moisès provenia d’una llarga nissaga de reis que van convertir Egipte en la nació més poderosa de la terra. El país va excel·lir en medicina, enginyeria, comerç, astronomia i força militar. Utilitzant els hebreus com a esclaus, aquest faraó va construir les ciutats botigues de Ramsès i Pithom.
El faraó Fortaleses
Els faraons havien de ser governants forts per governar un imperi tan gran. Cada rei treballava per preservar i ampliar el territori d’Egipte.
Debilitats del faraó
Tota la religió d’Egipte es va basar en falsos déus i la superstició. En enfrontar-se als miracles del Déu de Moisès, el faraó va tancar la seva ment i el seu cor, negant-se a reconèixer Yahweh com a Déu vertader.
Lliçons de vida
Com moltes persones actuals, el faraó confiava en ell mateix en lloc de Déu, que és la forma més comuna d’idolatria. Oposar-se deliberadament a Déu sempre acaba en ruïna, ja sigui en aquesta vida o en la següent.
Ciutat natal
Memphis, Egipte.
Referències al rei faraó a la Bíblia
Els faraons s’esmenten en aquests llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Deuteronomi, 1 Samuel, 1 Reis, 2 Reis, Nehemia, Salms, Cançó de les Cançons, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Actes i Romans.
Ocupació
Rei i governant religiós d’Egipte.
Versos clau
Èxode 5: 2
El faraó va dir: Qui és el Senyor, que hauria d’obeir-lo i deixar Israel? No conec el Senyor i no deixaré anar a Israel. (NVI)
Èxode 14:28
L’aigua brollava enrere i cobria els carros i cavallers, tot l’exèrcit del faraó que havia seguit els israelites fins al mar. Cap d'ells va sobreviure. (NIV)
Fonts
- www.experience-ancient-egypt.com
- www.biblearchaeology.org
- www.ancientworlds.net
- The New Unger's Bible Dictionary, RK Harrison, editor
- Diccionari bíblic il·lustrat de Holman, Trent C. Butler, editor general
- La Bíblia com a història, Werner Keller