Al llibre d’Apocalipsi, l’apòstol Joan escolta (més que no pas veure) la conclusió de la història i la compara amb el so d’una gran festa de casament El sopar matrimonial de l’Anyell. Aquesta imatge d'una celebració del casament representa la íntima i eterna col·laboració del creient amb Jesucrist, que s’inicia al final dels segles en el paradís recreat de la Nova Xerusalem.
Versos clau - Apocalipsi 19: 6-9
Aleshores vaig escoltar el que semblava ser la veu d’una gran multitud, com el rugit de moltes aigües i com el so de poderosos petons de trons, cridant, Halleluja! Per al Senyor, el nostre Déu, l’Onnimós.
"Alegrem-nos i exultem-nos i donem-li la glòria, perquè el matrimoni de l'Anyell ha arribat, i la seva núvia s'ha posat a punt; se li va concedir que es vestís amb la roba fina, brillant i pura la roba fina són les justes gestes dels sants.
I l'àngel em va dir: Escriu això: Feliços els qui són convidats al sopar matrimonial de l'Anyell. I em va dir: Aquestes són les veritables paraules de Déu. (ESV)
Què és el Sopar del Matrimoni de l’Anyell?
El sopar matrimonial de l’Anyell és una representació simbòlica de la comunitat alegre, íntima i eterna que té lloc entre Jesucrist (l’Anyell de Déu) i la seva núvia (l’Església). Aquesta imatge futura d'una gran festa de casaments es basa tant en les imatges de l'Antic Testament com del Nou Testament.
Imatgeria de l'Antic Testament
Els escriptors de l'Antic Testament sovint utilitzaven casaments, espotals, núvies, núvies i unions matrimonials com a poderosos recursos il·lustratius. La nació d'Israel era sovint comparada amb la dona de Déu pels profetes. Una vegada i una altra, quan Israel va trencar els seus pactes amb Déu, la van comparar amb una dona infidel i infidel que havia trencat els seus vots matrimonials (Osea 1–2; Jeremies 2-3; Isaïes 50; Ezequiel 16; 23).
El desenvolupament de l’Anyell de Déu com a imatges per al Messies també va començar a l’Antic Testament amb sacrificis d’animals freqüents. En la història d’Abraham i Isaac, el Senyor proporciona el corder sacrificador, predijo el sacrifici de Déu del seu únic fill, Jesucrist, a la creu al Calvari, pels pecats del món. El llibre d’Isaïes descriu el servent que pateix com un “xai conduït a la matança” (Isaïes 53: 7).
Imatge de nou testament
El quadre de Jesucrist com a Xai de sacrifici de Déu arriba a complir-se al Nou Testament. Quan Joan Baptista veu per primera vegada a Jesús, declara: “Heus, l’Anyell de Déu, que treu el pecat del món!” (Joan 1:29, 36). Els primers cristians creien que Jesús era el servent que pateix Isaïes (Fets 8:32). L’apòstol Pau descriu Jesús com l’Anyell de Pasqua (1 Corintis 5: 7). L’apòstol Pere explica que els creients es redimeixen “amb la sang preciosa de Crist, com la d’un xai sense taques ni taques”. (1 Pere 1:19, ESV)
Així mateix, les imatges del matrimoni i el casament s’amplien i es completen al Nou Testament amb la vinguda de Jesucrist. El primer miracle de Jesús té lloc a la festa del casament a Cana (Joan 2: 1-11). Joan Baptista anomena Jesús el nuvi (Joan 3: 27-30). I el mateix Jesús parla sovint del Regne de Déu en termes d’una alegre festa de casament (Mateu 8:11; 22: 1–14; 25: 1–13; 26:29; Lluc 13: 28–29; 14: 15– 24).
Pau introdueix la metàfora de l'Església com a núvia de Crist. En Efesians 5: 25-27, explica que la relació entre marits i dones és com la relació entre Jesucrist i l'Església.
Context històric i cultural
Per comprendre plenament les imatges del sopar matrimonial de l’Anyell, és fonamental considerar el context històric de les noces en la cultura a l’època de Crist. Perquè una parella jueva es posés en matrimoni, havien de passar per un procés multifàsic.
El primer pas consistia a signar el contracte de matrimoni, o Ketubah, que va ser executat pels pares de la núvia i del nuvi. La família del nuvi pagaria una dota a la família de la núvia, segellant-li la núvia. Com a tal, començaria el període oficial de compromís. L’esposa es limitava als termes del contracte matrimonial. Durant aquest període, la parella no va viure junts ni va mantenir relacions sexuals entre si.
Típicament, un any després de la núpvia inicial, es va fer una processó nupcial des de la casa de la núvia fins a la casa del nuvi (com es pot veure a la paràbola de les deu verges de Mateu 25: 1-13). Per a aquesta celebració, la núvia es disposaria a rebre el seu nuvi. La fase final de la cerimònia del casament va culminar amb una gran festa, el sopar matrimonial, que va poder durar diversos dies.
Imatgeria al Llibre de Revelació
Les imatges arriben a la seva etapa final i clímax al llibre de Revelació. El sopar matrimonial de l’Anyell marca el final del llarg període de compromís entre Jesucrist i l’Església i l’inici d’una eterna i ininterrompuda comunitat d’amor.
Joan es refereix a Crist com a Xai matat (Apocalipsis 5: 6, 9, 12; 13: 8), que va vessar la seva sang (Apocalipsis 5: 9; 7:14; 12:11) i que va vèncer la mort i la diable (Apocalipsi 12: 10-11; Romans 8: 36–37). Jesús és l’Anyell victoriós de Déu que conquereix mitjançant l’auto-sacrifici.
Jesucrist, l’Anyell, és el nuvi i l’Església és la seva núvia. El sopar matrimonial de l’Anyell, una gran i alegre celebració, arriba a aquest gloriós clímax prop del final del llibre d’Apocalipsi:
Vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, baixant del cel baixant de Déu, preparada com a núvia bellament vestida pel seu marit. I vaig sentir una veu alta des del tron que deia: Mira! El lloc on hi ha Déu és ara entre la gent, i ell hi habitarà. Ells seran el seu poble, i Déu mateix estarà amb ells i serà el seu Déu. Ells eixugaran cada llàgrima dels seus ulls. No hi haurà més mort ni dol ni plor ni dolor, perquè l´antic ordre de les coses ha mort.
Un dels set àngels que tenien els set bols plens de les set últimes plagues va venir i em va dir: Come, et mostraré la núvia, la dona de l’Anyell.
I em va portar a l’Esperit cap a una muntanya gran i alta, i em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, baixant del cel de Déu. Brillava amb la glòria de Déu, i la seva brillantor era com una joia molt preciosa, com un jaspe, clar com el cristall.
(Apocalipsi 21: 2 11, vegeu també 19: 6 10; 22:17)
Els passatges de cloenda de les Escriptures presenten de manera viva els moments coronants de la història humana. Aquesta imatge d'una festa matrimonial entre Crist i la seva Església il·lustra el pla de salvació de Déu un gran i celebrat romanç entre el Creador i la seva creació. La metàfora del sopar matrimonial de l’Anyell produeix un retrat captivador de la relació profundament amorosa, personal i eterna que Jesucrist gaudeix amb la seva Església.
Preguntes per reflexió
Els creients poden experimentar una relació estreta i eterna amb Déu ara mateix, des del moment de la salvació. Però quan el nuvi torni a portar la seva núvia als nous cels i a la nova terra quan es compleixi la promesa aquesta relació superarà amb escreix qualsevol cosa que puguem experimentar actualment. Heu acceptat la proposta de matrimoni de Christ ? Estàs preparant com a núvia que es prepara per al seu nuvi?
