El Festival de la Mitja Tardor (Zhongqiu Jie) és una festa tradicional i un festival taoista xinès que se celebra el dia 15 del vuitè mes lunari, al voltant de l’època de l’equinocci de tardor. Té les seves arrels en la tradició de la dinastia Shang del culte a la lluna, i se celebra en una època de l'any en què la lluna és a la seva fullest : visualment més gran i brillant.
El festival de mitjanit de tardor només és el segon any xinès (festival de primavera) pel que fa a la seva importància. Altres noms d’aquest festival inclouen: Moon Festival; Festival de les llunes; Festival de la Llanterna; Quinzena de la vuitena lluna; i Festival de la Reunió (ja que és un moment en què sovint els membres de la família s’uneixen per celebrar-ho). La Festa de la Mitja Tardor és una època en què els agricultors celebren la fi de la temporada de collita d’estiu, i quan els membres de la família es reuneixen per apreciar la bellesa de la lluna de tardor.
Festes de Lluna de mitjans de tardor
Una de les tradicions més comunes associades a Zhongqiu Jie consisteix en elaborar i menjar pastissos de lluna: coques rodones dolces, d’uns tres polzades de diàmetre, similars a les coques de fruita angleses o a la pruna. Hi ha centenars de varietats de pastissos de lluna, però normalment tenen un farcit de fruits secs, llavors de meló, pasta de llavors de lotus, dàtils xinesos, ametlles, carns picades i / o pell de taronja.
Aquest ric farciment es conserva dins d’una crosta pastissera marró daurada i es posa decorativament un rovell d’ou cuit al centre. L'escorça sovint està adornada amb símbols associats al festival Mid-Autumn. És tradicional fer pilots tretze llunes en una piràmide, cosa que simbolitza les tretze llunes d'un any lunar complet. I, per descomptat, el millor lloc per menjar els pastissos de lluna és fora de la lluna!
Altres aliments associats al Festival Mooncake inclouen el taro cuit, el caltrope d’aigua (un tipus de castanyer d’aigua) i els caragols comestibles (procedents de les arrossades o els pegats de taro) cuinats amb alfàbrega dolça.
Altres tradicions del festival de mitjans de tardor
Altres activitats del festival de mitjans de tardor inclouen:
- Creació d'un altar i encens encès en honor de Chang'e - la deessa xinesa de la Lluna i altres deïtats taoistes. Els altars en honor a Chang e s’instal·len a la intempèrie, de cara a la lluna. Es col·loca a l’altar una nova loció, sals de bany, maquillatge i altres bons de bellesa perquè es beneeixi. (Chang e doten els qui la venen amb gran bellesa.)
- Porteu llanternes ben il·luminades, llums de fanalets sobre torres o llanternes de cel flotant. Els grans espectacles de llanternes són part d'algunes celebracions del festival de mitjans de tardor.
- Plantació d’arbres; recollir fulles de dent de lleó per a tots els membres de la família; i posant les pomes a la pell del cap.
- Realització o assistència a danses de dracs de foc, o altres actuacions en parcs públics o teatres.
- Gaudint d’un elaborat sopar de reunió familiar.
La llegenda de Chang e La deessa de la Lluna xinesa
La llegenda de Chang e la deessa xinesa de la Lluna es presenta de moltes formes diferents. Tots ells (que he conegut fins ara) es despleguen en el context de la relació de Chang e amb l’arquerista Hou Yi; implicar la cerca d’un elixir de la Immortalitat; i acaba amb Chang e viu a la lluna. Aquí és una versió molt coneguda d'aquesta llegenda:
Fa molt de temps, una sequera terrible va assolar la terra. Deu sols cremats fortament al cel com a volcans que ofegaven. Els arbres i l’herba estaven arruïnats. El terra estava esquerdat i parquejat, i els rius van quedar secs. Molta gent va morir de fam i set.
El rei del cel envià a Hou Yi a la terra per ajudar-lo. Quan va arribar Hou Yi, es va treure el llaç vermell i les fletxes blanques i va disparar nou sols un darrere l’altre. El temps de seguida va tornar més fred. Les fortes pluges van omplir d’aigua dolça els rius i l’herba i els arbres es van tornar verds. La vida s’havia restablert i la humanitat s’havia salvat.
Un dia, una jove encantadora, Chang'e es dirigeix cap a casa des d'un rierol, sostenint un contenidor de bambú. Un jove es presenta i demana un glop. Quan veu l’arc vermell i les fletxes blanques penjades del cinturó, Chang’e es nodreix que ell és el seu salvador, Hou Yi. Invitant-lo a beure, Chang'e trau una bella flor i se li dóna com a testimoni de respecte. Hou Yi, al seu torn, selecciona un bell pell de guineu de plata com a regal per a ella. Aquesta trobada encén la guspira del seu amor. I al poc temps es casen.
La vida d’un mortal és limitada, per descomptat. Així que, per gaudir de la seva feliç vida amb Chang’e per sempre, Hou Yi decideix buscar un elixir de la seva vida. Va a les muntanyes Kunlun on viu la reina occidental.
Per respecte a les bones accions que ha fet, la reina occidental mare premia Hou Yi amb l'elixir, una fina pols feta a base de grans de fruita que creixen a l'arbre de l'eternitat. Al mateix temps, ella li diu: Si tu i la teva dona comparteixen l'elixir, tots dos gaudirem de la vida eterna. Però si només un de vosaltres us en prendrà, aquell ascendirà al Cel i esdevindrà immortal.
Hou Yi torna a casa i explica a la seva dona tot el que ha passat i decideixen beure l'elixir junts el dia 15 del vuitè mes lunari quan la lluna està plena i brillant.
Un home malvat i despiadós anomenat Feng Meng sent en secret el seu pla. Ell vol canviar a Yi una mort precoç perquè pugui beure l'elixir i convertir-se en immortal. Per fi arriba la seva oportunitat. Un dia, quan la lluna plena s’aixeca, Hou Yi torna a caçar de casa. Feng Meng el mata. L’assassí corre després a casa de Hou Yi i obliga a Chang’e a donar-li l’elixir, Sense dubtar-ho, Chang’e agafa l’elixir i ho beu tot.
Vençut amb pena, Chang'e es precipita cap al mort del marit mort, plorant amargament, mentre que l'elixir comença a tenir el seu efecte i Chang'e se sent elevada cap al cel.
Chang'e decideix viure a la lluna perquè és la més propera a la terra. Allà viu una vida senzilla i satisfeta. Tot i que ella és al cel, el seu cor roman al món dels mortals. Mai no oblida l’amor profund que té per Hou Yi i l’amor que sent per les persones que han compartit la seva tristesa i felicitat.
