Càrrega de la Deessa

Càrrega de la Deessa és potser una de les peces més conegudes de la poesia ritual de la màgica comunitat actual i sovint s’acredita a l’autora i sacerdotessa Doreen Valiente. El càrrec en si és una promesa, feta per la deessa als seus seguidors, que els guiarà, els ensenyarà i els conduirà quan més la necessitin.

Tanmateix, abans de Valiente, hi havia variants anteriors, que es remuntaven almenys fins a Charles Leland Aradia: Evangeli de les bruixes. Com que, com tants altres escrits del món pagà actual, el Càrrec de la Deessa ha evolucionat amb el pas del temps, és gairebé impossible atribuir-lo a un sol autor. En canvi, el que tenim és una peça ritual constantment canviant i fluida, que cada contribuent ha canviat, modificat i reorganitzat per adaptar-se a la seva pròpia tradició.

Ho savies?

• El Càrrec de la Deessa va aparèixer per primera vegada de forma primerenca durant finals del segle XIX.
• La versió de Doreen Valiente, que es va publicar a finals dels anys cinquanta, és la variació més freqüentment actual.
• Avui dia, diverses tradicions utilitzen versions úniques que reten homenatge a les seves pròpies divinitats de diversos panteons diferents.

Leland s Aradia

Charles Godfrey Leland va ser un folklorista que va recórrer el camp italià recollint llegendes durant la darrera dècada del segle XIX. Segons Leland, va conèixer a una jove italiana italiana anomenada Maddalena, que li va proporcionar un manuscrit sobre la bruixeria italiana antiga i es va esvair ràpidament, per no tornar-la a escoltar. Això, òbviament, va portar a alguns estudiosos a qüestionar l’existència de Maddalena, però, independentment, Leland va prendre la informació que afirmava que havia obtingut d’ella i la va publicar com a Aradia: Evangeli de les bruixes el 1899.

El text de Leland, que es diu de la manera següent, és un discurs que Aradia, filla de Diana, lliura als seus alumnes:

Quan m'hagi marxat d'aquest món,
Sempre que necessiteu res,
Un cop al mes, i quan la lluna està plena,
Ens reunireu en algun lloc desèrtic,
O en un bosc tots junts
Per adorar el poderós esperit de la vostra reina,
La meva mare, la gran Diana, és qui va caure
Aprenia tota la bruixa encara no ha guanyat
Els seus secrets més profunds, ells ho faran la meva mare
Ensenyeu-li, de veritat, tot allò que encara no se sap.
I tots sereu alliberats de l'esclavitud,
I així sereu lliures en tot;
I com a signe que sou veritablement lliures,
Tots dos sereu nus en els vostres ritus
I les dones també: això perdurarà fins
L'últim dels vostres opressors serà mort;
I fareu el joc de Benevent,
Apagueu les llums, i després
Tindreu el sopar així

Llibre de les ombres i la versió Valiente de Gardner

Doreen Valiente va interpretar un paper fonamental en la pràctica pagana del segle XX, i és possible que la seva versió profundament evocadora de Charge of the Goddess sigui la més coneguda. El 1953, Valiente va ser iniciada en Gerald Gardner el nou pacte de bruixes de New Forest. Durant els propers anys, van treballar junts en l'ampliació i el desenvolupament de Gardner s Llibre de les ombres, que segons ell va basar en documents antics transcorreguts durant els segles.

Malauradament, gran part del que Gardner tenia en aquell moment es va fragmentar i desorganitzar. Valiente va assumir la tasca de reorganitzar els treballs de Gardner, i el que és més important, de posar-se en una forma pràctica i útil. A més d’acabar les coses, va afegir els seus dons poètics al procés, i el resultat final va ser una col·lecció de rituals i cerimònies que són boniques i practicables - i la base de bona part de la Wicca moderna, uns seixanta anys després.

Tot i que la versió de Valiente, publicada a finals dels anys cinquanta, és la versió més freqüentment actual, avui es va produir una encarnació que va aparèixer una dècada més o menys al llibre original de les ombres de Gardner . Aquesta variant, des del 1949, és una combinació del treball anterior de Leland i una part de la missa gnòstica de Aleister Crowley . Jason Mankey, de Patheos, diu:

Aquesta versió del Càrrec es coneixia originalment com Lift up the Veil, tot i que I veu escoltar-la com a Gardner Charge en diverses ocasions La versió de Doreen Valiente La càrrega de la deessa es data en algun moment pels volts del 1957 i es va inspirar en el desig de Valiente s que un càrrec menys influït per Crowley.

Un temps després d’escriure el poema Charge que avui s’ha conegut als pagans, Valiente també va elaborar una variant de prosa, a petició d’alguns membres del seu pacte. Aquesta versió en prosa també ha esdevingut immensament popular i la podeu llegir al lloc web oficial de Doreen Valiente.

Noves adaptacions

A mesura que la comunitat pagana creix i evoluciona, també ho fan les diverses formes de textos rituals. Diversos autors contemporanis han creat les seves pròpies versions del Charge que reflecteixen les seves pròpies creences i tradicions màgiques.

Starhawk va incloure la seva pròpia forma de l'obra a The Spiral Dance, publicada per primera vegada el 1979, que diu en part:

Escolteu les paraules de la Gran Mare,
Qui de vell es deia Artemis, Astarte, Dione, Melusine, Afrodita, Cerridwen, Diana, Arionrhod, Brigid i amb molts altres noms:
Sempre que necessiteu res, un cop al mes, i millor si la lluna estigui plena
reunireu en algun lloc secret i adoreu l’esperit de Me, que és reina de tots els Savis.
No estareu lliures de l'esclavitud,
i com a senyal que sereu lliures, sereu nus en els vostres ritus.
Canta, festeja, balla, fa música i amor, a My Presence,
perquè el meu és l’èxtasi de l’esperit i el meu també és l’alegria a la terra.

La versió Starhawk, que forma un dels eixos vertebradors de la seva tradició reivindicativa, pot ser la que més familiaritzen els pagans més nous, però com qualsevol altra peça de poesia o ritual és la que molts tenen. contínuament adaptat a les seves pròpies necessitats. Avui dia, diverses tradicions utilitzen versions úniques que reten homenatge a les seves pròpies divinitats de diversos panteons diferents.

Per a un desglossament complet i profund de les diverses influències sobre les diferents versions del Charge, l’autor Ceisiwr Serith té una gran obra al seu lloc web, comparant Aradia, l’obra de Valiente i les variants de Crowleyan .