La paràbola de la bassa és una de les més conegudes de les moltes paràboles i símils de Buda. Fins i tot les persones que coneixen poca cosa més sobre el budisme han escoltat el de la bassa (o, en algunes versions, un vaixell).
La història
Un home que viatjava per un camí arribava a una gran extensió d’aigua. Mentre es trobava a la costa, es va adonar que hi havia perills i molèsties. Però l’altra riba semblava segura i acollidora. L’home va buscar una barca o un pont i no va trobar cap. Però amb molt d’esforç va reunir herba, branquetes i branques i les va lligar totes per fer una simple bassa. Basant-se en la bassa per mantenir-se a flota, l’home es posava amb les mans i els peus i assolí la seguretat de l’altra riba. Va poder continuar el seu viatge en secà.
Ara, què faria amb la seva bassa improvisada? Ho arrossegarà amb ell o el deixaria enrere? El deixaria, va dir el Buda. Aleshores el Buda va explicar que el dharma és com una bassa. Va ser útil per creuar-se, però no per aferrar-se, va dir.
Aquesta història senzilla ha inspirat més d’una interpretació. El Buda deia que el dharma és una mena d'aparells provisionals que es poden descartar quan un està il·luminat? Així s’entén sovint la paràbola.
Altres defensen (per raons explicades a continuació) que es tracta realment de com mantenir o entendre bé l'ensenyament de Buda. I de tant en tant algú citarà la paràbola de la bassa com a excusa per ignorar el Camí dels vuit, els preceptes i la resta de les ensenyances de Buda del tot, ja que de totes maneres els anireu.
Context
La paràbola de la bassa apareix a l’Alagaddupama (serp d’aigua Simile) Sutta de la Sutta-pitaka (Majjhima Nikaya 22). En aquesta secció, el Buda discuteix la importància d’aprendre el dharma adequadament i el perill que s’aferrin a les opinions.
La sutta comença amb un relat del monjo Arittha, que s’aferrava a punts de vista defectuosos basats en la incomprensió del dharma. Els altres monjos van discutir amb ell, però Arittha no es va partir de la seva posició. Amb el temps, Buda va ser cridat a arbitrar-se. Després de corregir la incomprensió d’Arittha, el Buda va seguir amb dues paràboles. La primera paràbola tracta d’una serp d’aigua i la segona és la nostra paràbola de la bassa.
A la primera paràbola, un home (per causes no explicades) va sortir a la recerca d’una serp d’aigua. I, segurament, en va trobar un. Però no va agafar adequadament la serp i va donar-li una picada verinosa. Això es compara amb algú que el seu estudi descarat i poc interessant del dharma condueix a visions equivocades.
La paràbola de la serp d’aigua introdueix la paràbola de la bassa. Al final de la paràbola de la bassa, el Buda va dir:
"De la mateixa manera, monjos, he ensenyat al Dhamma [dharma] en comparació amb una bassa, amb el propòsit de creuar-se, no amb el propòsit de mantenir-me. Entendre el Dhamma com s'ensenya en comparació amb una bassa, hauríeu de deixar-ho anar. fins i tot de Dhammas, per no dir res de no-Dhammas ". [Traducció de Thanissaro Bhikkhu]
La major part de la resta de sutta es tracta d’atata, o no jo, que és un ensenyament molt mal entès. Què fàcilment es pot produir una incomprensió a visions de cap manera incorrecta!
Dues interpretacions
L’autor i estudiós budista Damien Keown argumenta, a La naturalesa de l’ètica budista (1992), que el dharma va ser representat en la moral, el samadhi i la saviesa representats en la història per l’altra riba, no pas per la bassa. Keown diu que la paràbola de la bassa no ens diu que abandonarem els ensenyaments i els preceptes de Buda a la il·luminació, segons Keown. Més aviat, deixarem anar una comprensió provisional i imperfecta dels ensenyaments.
El monjo i erudit Theravadin Thanissaro Bhikkhu té una visió una mica diferent:
"... el símil de la serp d'aigua fa pensar que s'ha de comprendre el Dhamma; el truc consisteix a copsar-lo correctament. Quan aquest punt s'aplica al símil de la bassa, la implicació és clara: cal tenir-ne a la bassa adequadament per creuar el riu. Només quan s'ha aconseguit la seguretat de la riba més, es pot deixar anar. "
La Balsa i el Sutra Diamant
D’altres escriptures apareixen variacions sobre la paràbola de la bassa. Un exemple notable el trobem al sisè capítol del Sutra Diamant.
Moltes traduccions en anglès del Diamond pateixen els intents dels traductors de donar-ne sentit, i les versions d’aquest capítol es troben a tot el mapa, per dir-ho així. Aquesta és la traducció de Red Pine:
"... els bodhisattvas sense por no s'aferren a un dharma, ni molt menys a cap dharma. Aquest és el significat de la dita de Tathagata:" Un ensenyament dharma és com una bassa. Si hauríeu de deixar anar els dharmes, quant més no dharmas. '"
Aquest tros del Diamant Sutra també s’ha interpretat de diverses maneres. Un enteniment comú és que un savi bodhisattva reconeix la utilitat dels ensenyaments del Dharma sense que s’adhereixi a ells, de manera que s’allibereixen quan han fet el seu treball. "No hi ha dharma" s'explica a vegades com a qüestions mundanes o per als ensenyaments d'altres tradicions.
En el context del Diamond Sutra, seria una tonteria considerar aquest passatge com una pausa de permís per ignorar els ensenyaments del Dharma per complet. Al llarg del sutra, el Buda ens indica que no ens trobem vinculats per conceptes, fins i tot per conceptes de "Buda" i "Dharma". Per aquesta raó, qualsevol interpretació conceptual del Diamant no tindrà cap època.
