La mentalitat és una de les pràctiques més bàsiques del budisme. Forma part de la Vuitena Via i és un dels Set Factors de la Il·lustració. I actualment està de moda. Moltes persones sense interès particular en la resta del budisme han adoptat la meditació del mindfulness i alguns psicòlegs han adoptat tècniques de mindfulness com a pràctica terapèutica.
Tot i que està relacionat amb la meditació, el Buda va ensenyar als seus seguidors a practicar consciència tot el temps. La mentalitat ens pot ajudar a percebre la naturalesa il·lusòria de les coses i trencar els llaços de l’autoabordatge.
La prudència en el sentit budista va més enllà de fixar-se en les coses. És una consciència pura lliure de judicis i conceptes i autoreferència. L’autèntica atenció té la disciplina i el Buda va aconsellar treballar amb quatre fonaments per formar-se a si mateix.
Els quatre fonaments són marcs de referència, normalment recollits d’un en un. D’aquesta manera, l’alumne comença amb una simple sensació de respiració i avança fins a la consciència de tot. Aquests quatre fonaments s’ensenyen sovint en el context de la meditació, però si la vostra pràctica diària és cantar, també pot funcionar.
Mindfulness del cos
El primer fonament és la consciència del cos. Es tracta de la consciència del cos com a cos quelcom experimentat com respiració, carn i os. No és "el meu" cos. No és una forma que habitis. Només hi ha cos.
La majoria dels exercicis introductoris de conscienciació se centren en la respiració. Això experimenta alè i és alè. No està pensant en l’alè ni plantejar-vos idees sobre l’alè.
A mesura que la capacitat de mantenir la consciència es fa més forta, el metge pren consciència de tot el cos. En algunes escoles de budisme, aquest exercici podria incloure una consciència de l’envelliment i la mortalitat.
La consciència corporal es posa en moviment. El cant i el rituals són oportunitats de tenir consciència del cos a mesura que es mou i, d’aquesta manera, ens entrenem a ser conscients quan no meditem també. En algunes escoles de budisme, les monges i monjos han practicat les arts marcials com una manera de posar el focus meditatiu en el moviment, però moltes activitats quotidianes es poden utilitzar com a "pràctica corporal".
Mindfulness of Sentiments
El segon fonament és la conscienciació dels sentiments, tant de les sensacions corporals com de les emocions. En la meditació, s'aprèn a observar les emocions i les sensacions que van i vénen, sense judicis i sense identificar-se amb elles. Dit d’una altra manera, no són els meus “sentiments”, i els sentiments no defineixen qui sou. Només hi ha sentiments.
De vegades això pot resultar incòmode. El que pot aparèixer ens pot sorprendre. De vegades, els humans tenim una capacitat sorprenent per ignorar les nostres pròpies ansietats, ràbia i fins i tot dolor. Però ignorar les sensacions que no ens agraden és poc saludable. Quan aprenem a observar i a reconèixer plenament els nostres sentiments, també veiem com els sentiments es dissipen.
Mindfulness of Ment
El tercer fonament és la consciencia mental o la consciència. La "ment" d'aquesta fundació es diu citta. Aquesta és una ment diferent de la que pensa o fa judicis. Citta s’assembla més a consciència o consciència.
De vegades, Citta es tradueix per "cor de ment", perquè té una qualitat emotiva. És una consciència o consciència que no està formada per idees. Tot i això, tampoc no és la pura consciència que sigui la cinquena skandha.
Una altra forma de pensar d’aquest fonament és la “consciència d’estats mentals”. Com les sensacions o les emocions, els nostres estats d’ànim van i vénen. De vegades som adormits; de vegades som inquiets. Aprenem a observar els nostres estats mentals de manera desmesurada, sense judici ni opinió. A mesura que van i van, entenem clarament com són d’insubstancials.
Mindfulness del Dharma
El quart fonament és el mindfulness del dharma. Aquí ens obrim a tot el món, o almenys al món que experimentem.
Dharma és una paraula sànscrita que es pot definir de moltes maneres. Pot pensar-ho com una "llei natural" o "com són les coses". Dharma pot referir-se a les doctrines de Buda. I el dharma pot referir-se als fenòmens com a manifestacions de la realitat.
Aquest fonament de vegades s'anomena "mindfulness d'objectes mentals". Això és perquè totes les infinites coses que hi ha al nostre voltant existeixen per a nosaltres com a objectes mentals. Són el que són perquè així els reconeixem.
En aquesta base, es practica la consciència de la interexistència de totes les coses. Som conscients que són temporals, sense autoessència i condicionats per la resta. Això ens porta a la doctrina d’Origenció Dependent, que és la forma en què tot existeix.
