El zen japonès s’associa a moltes formes d’art pintar, cal·ligrafia, arranjament de flors, flauta de Shakuhachi, arts marcials. Fins i tot la cerimònia del te es qualifica com una espècie d’art zen. La poesia també és un art zen tradicional i la forma de poesia zen més coneguda a Occident és el haiku.
Haiku, poemes minimalistes generalment en tres línies, han estat populars a Occident des de fa dècades. Malauradament, molts dels principis tradicionals de l'escriptura haiku encara no són ben entesos a Occident. Molt "haiku" occidental no és en absolut haiku. Què és l’haiku i què el converteix en un art zen?
Història Haiku
L'haiku va evolucionar a partir d'una altra forma poètica anomenada renga . Renga és una mena de poema col·laboratiu que es va originar a la Xina a principis del primer mil·lenni. L’exemple més antic de renga en japonès data del segle VIII. Al segle XIII, renga s'havia convertit en un estil poètic únicament japonès.
Renga va ser escrita per un grup de poetes sota la direcció d’un mestre renga, amb cada poeta aportant un vers. Cada vers va començar amb tres línies de cinc, set i cinc síl·labes, respectivament, seguides de dues línies de set síl·labes cadascuna. El primer vers es va anomenar hokku .
A Matsuo Basho (1644-1694) se li ha atribuït les tres primeres línies de renka en poemes autònoms que coneixem com haiku. En algunes versions de la seva vida, Basho es descriu com un monjo zen, però és més probable que fos un laic que va tenir una pràctica zen de nou, fora de nou. El seu haiku més conegut ha estat traduït de moltes maneres:
Estany antic.
Una granota salta dins
Plop
Haiku a l'Oest, sort de
Haiku va arribar a l'Oest a finals del segle XIX, amb algunes antologies poc notables publicades en francès i anglès. Alguns poetes coneguts, incloent Ezra Pound, van intentar les seves mans amb haiku amb resultats indistinguits.
El haiku en anglès es va popularitzar a Occident durant el període "beat Zen" de la dècada de 1950, i molts poetes haiku i professors de llengües en anglès es van apropiar de la forma estructural com a tret definitori de les línies haiku amb tres., set i cinc síl·labes a les línies respectives. Com a resultat, es va escriure molts haiku realment dolents en anglès.
Què fa de Haiku un art zen
Haiku és una expressió de l'experiència directa, no una expressió d'una idea sobre l'experiència. Possiblement l’error més comú que cometen els escriptors d’haiku occidental és utilitzar la forma per expressar una idea sobre l’experiència, no l’experiència en si mateixa.
Així, per exemple, aquest és un haiku molt dolent:
Una rosa representa
Un petó de mare, un dia de primavera
L’enyorança d’un enamorat.
És dolent perquè és tot conceptual. No ens dóna experiència. Contrast amb:
Ram de rosa mur
De l’esquerra a l’herba nova
Per la làpida.
El segon haiku no és fantàstic, potser, però us porta en un moment.
El poeta també n’és un amb el seu tema. Basho va dir: "Quan es compon un vers no permet que hi hagi una amplada de pèl que separi la seva ment del que escriu; la composició d'un poema s'ha de fer en un instant, com un xilòfol que caigui un arbre enorme o un espadach saltant a un enemic perillós. "
Haiku tracta de la naturalesa i el poema hauria de proporcionar almenys una idea sobre l'estació de l'any, sovint en una sola paraula anomenada kigo . Heus aquí un altre haiku:
Un corbs marxa
A l'estany; el flotant
Fulles grogues enrotllades.
"Fulles grogues" revela que és un haiku de tardor.
Una convenció important de l’haiku és la kireji o paraula de tall. En japonès, el kireji divideix el poema en dues parts, sovint configurant una juxtaposició. Dit d’una altra manera; el kireji talla el trencament del pensament en l’haiku, que és una tècnica per donar la picada al poema. Això és el oh! part que l’haiku anglès sembla massa sovint per deixar fora.
Aquí teniu un exemple, de Kobayashi Issa (1763-1828). Issa era un sacerdot de Jodo Shinshu i no zen, però de totes maneres va escriure bon haiku.
Des de la fosa nasal
del Gran Buda
ve una oreneta
Haiku en anglès
El Zen japonès té una forta estètica de "la quantitat adequada", de la quantitat de flors d'un acord, de la quantitat de menjar que mengeu, i de quantes paraules feu servir al vostre haiku.
Pot ser que notis que la majoria dels exemples d’haiku anterior no segueixen la regla de cinc-set-cinc síl·labes. El patró de síl·labes funciona millor en japonès. En anglès, és millor no utilitzar més paraules que les que heu d'utilitzar. Si us trobeu afegint un adjectiu aquí i allà per fer que el conte de síl·laba funcioni, això no és bo escriure haiku.
Al mateix temps, si teniu problemes per mantenir-vos dins de la regla de cinc-set-cinc síl·labes, potser esteu intentant embalar massa en un haiku. Intenta reforçar el focus.
I ara que ja sabeu com escriure un haiku real, proveu-ho.
