El iogacara ("pràctica del ioga") és una branca filosòfica del budisme mahayana que va sorgir a l'Índia al segle IV. La seva influència encara és evident avui dia a moltes escoles de budisme, incloses el tibetà, el zen i el xingonès.
Iogacara també es coneix com a Vijanavada o Escola de Vijnana perquè Yogacara es preocupa principalment de la naturalesa de Vijnana i de la natura de l'experiència. Vijnana és un dels tres tipus de ment que es discuteixen en les primeres escriptures budistes com la Sutta-Pitaka. Vijnana sovint es tradueix a l'anglès com "consciencia", "consciència" o "saber". És el cinquè dels Cinc Skandhas.
Orígens de Yogacara
Tot i que alguns aspectes dels seus orígens es perden, l'historiador britànic Damien Keown diu que el Yogacara inicial molt probablement estava vinculat a la branca de Gandhara d'una primera secta budista anomenada Sarvastivada. Els fundadors van ser monjos anomenats Asanga, Vasubandhu i Maitreyanatha, que es creu que van tenir certa connexió amb Sarvastivada abans que es convertissin a Mahayana.
Aquests fundadors van veure Yogacara com un correctiu de la filosofia Madhyamika desenvolupada per Nagarjuna, probablement al segle II dC. Creien que Madhyamika s’inclinava massa al nihilisme en subratllar la buidor dels fenòmens, tot i que Nagarjuna no hi hauria estat d’acord.
Els adeptes de Madhyamika van acusar els iogacarins de substancialisme o de creença que algun tipus de realitat substancial es fonamenta en els fenòmens, tot i que aquesta crítica no sembla descriure l'ensenyament real del Iogaqui.
Durant un temps, les escoles filosòfiques Yogacara i Madhyamika van ser rivals. Al segle VIII, una forma modificada de Yogacara es va fusionar amb una forma modificada de Madhyamika, i aquesta filosofia combinada constitueix una gran part dels fonaments de Mahayana actual.
Ensenyaments bàsics de Yogacara
Yogacara no és una filosofia fàcil d'entendre. Els seus estudiosos van desenvolupar models sofisticats explicant com s’entrecreuen la consciència i l’experiència. Aquests models descriuen detalladament com els éssers experimenten el món.
Com ja s'ha dit, Yogacara es preocupa principalment de la naturalesa de la vijnana i de la natura de l'experiència. En aquest context, podem pensar que la vijnana és una reacció que té una de les sis facultats (ull, oïda, nas, llengua, cos, ment) com a base i un dels sis fenòmens corresponents (objecte visible, so, olor gust., objecte tangible, però) com a objecte. Per exemple, la consciència visual o vijnana (veure) té l’ull com a base i un fenomen visible com a objecte. La consciència mental té la ment ( manas ) com a base i una idea o pensament com a objecte. Vijnana és la consciència que entrellaça professió i fenomen.
A aquests sis tipus de vijnana, Yogacara en va afegir dos més. La setena vijnana és una entusiasta consciència o klista-manas . Aquest tipus de consciència tracta sobre un pensament egocèntric que dóna lloc a pensaments egoistes i prepotència. La creença en un jo separat i separat sorgeix d’aquesta setena vijnana.
La vuitena consciència, alaya-vijnana, a vegades s'anomena "consciència de magatzem". Aquesta vijnana conté totes les impressions d’experiències anteriors, que es converteixen en les llavors del karma.
Yogacara ensenya molt senzillament que la vijnana és real, però els objectes de consciència són irreals. El que pensem com a objectes externs són creacions de consciència. Per aquest motiu, a Yogacara a vegades se l’anomena escola “només ment”.
Com funciona? Tota l'experiència no il·luminada és creada per diferents tipus de vijnana, que generen l'experiència d'un jo individual, permanent i d'objectes delirants del projecte cap a la realitat. Després de la il·luminació, aquests modes dualistes de consciència es transformen i les consciències resultants són capaces de percebre la realitat de manera clara i directa.
Yogacara en pràctica
El "ioga" en aquest cas és una ioga meditació que era fonamental per a la pràctica. Yogacara també va destacar la pràctica de les Sis Perfeccions.
Els estudiants de Yogacara van passar per quatre etapes de desenvolupament. A la primera, l'estudiant va estudiar els ensenyaments del Iogaqui per obtenir-ne un bon coneixement. A la segona, l’alumne passa més enllà de conceptes i s’involucra en les deu etapes de desenvolupament d’un bodhisattva, anomenat bhumi . A la tercera, l’alumne acaba de passar per les deu etapes i comença a alliberar-se dels contragis. A la quarta, s'han eliminat els refinaments i l'estudiant realitza il·luminació
