La màgia del caos és difícil de definir perquè les definicions es componen de components comuns. Per definició, la màgia del caos no té components comuns. La màgia del caos es tracta d’utilitzar les idees i pràctiques que us són útils en aquest moment, fins i tot si contradiuen les idees i pràctiques que heu utilitzat abans.
Chaos Magic vs. sistemes eclèctics
Hi ha molts practicants màgics eclèctics i pràctiques religioses. En tots dos casos, una persona es presta de múltiples fonts per construir un nou sistema personal que els parli específicament. En la màgia del caos, mai es desenvolupa un sistema personal. El que es va aplicar ahir pot ser irrellevant avui. Tot el que importa avui és el que s’utilitza avui en dia. L'experiència pot ajudar els mags del caos a descobrir el que seria útil, però mai no es limiten al concepte de tradició ni tan sols a la coherència.
Provar alguna cosa fora del comú, fora de la caixa, fora de qualsevol paradigma dins del qual treballes normalment, és màgia del caos. Però si aquest resultat es codifica, deixa de ser màgia del caos.
Poder de creença
El poder de la creença és important en moltes escoles de pensament màgiques. Els mags imposen la seva voluntat a l’univers, convençuts que la màgia funcionarà perquè funcioni realment. Aquest plantejament de la màgia consisteix a dir a l’univers què farà. No és tan senzill com demanar o esperar que faci alguna cosa.
Els mags del caos han de creure en qualsevol context que estiguin utilitzant per després deixar de banda aquesta creença perquè siguin oberts a nous enfocaments. Però la creença no és allò que s’arriba després d’una sèrie d’experiències. És un vehicle per a aquestes experiències, autop manipulat per aconseguir un objectiu.
Per exemple, els practicants eclèctics podrien emprar un athame, un ganivet ritual, ja que es basen en sistemes que generalment utilitzen athames. Hi ha propòsits estàndard per a athames, així que si el mag vol fer una d’aquestes accions tindria sentit utilitzar un athame, perquè creuen que aquest és el propòsit d’un athame.
El mag del caos, per la seva banda, decideix que un athame funcionarà per a la seva empresa actual. Comprèn aquest fact amb una convicció completa per la durada de la empresa.
Simplicitat en la forma
La màgia del caos és generalment molt menys complexa que la màgia cerimonial, que depèn de creences específiques i antigues ensenyances ocultes sobre com funciona l’univers, de com es relacionen les coses les unes amb les altres, de com s’acosten a diversos poders, etc. com ara passatges de la Bíblia, ensenyaments de la Cabala (misticisme jueu) o la saviesa dels antics grecs.
Res d'això passa en la màgia del caos. Fer un toc de màgia és personal, voluntat i psicològic. Ritual posa al treballador en el marc correcte de la ment, però no té cap valor fora d'això. Les paraules no tenen cap poder inherent a elles.
Col·laboradors principals
A Peter J. Carroll se li sol acreditar inventar la màgia del caos, o almenys el concepte d´ella. Va organitzar diversos grups de màgia del caos a finals dels anys 70 i 80, tot i que finalment es va separar d'ells. Els seus llibres sobre el tema es consideren de lectura estàndard per a aquells interessats en el tema.
Les obres d'Austin Osman Spare també es consideren lectura fonamental per a aquells interessats en la màgia del caos. Spare va morir als anys cinquanta abans que Carroll comencés a escriure. Spare no es va adreçar a una entitat anomenada chaos magic, , però moltes de les seves creences màgiques s’han incorporat a la teoria de la màgia del caos. A Spare li interessava especialment la influència de la psicologia en la pràctica màgica quan tot just començava a prendre's seriosament la psicologia.
Durant els seus estudis màgics, Spare va recórrer camins amb Aleister Crowley, que va fer uns primers passos de la màgia cerimonial, el sistema tradicional de màgia intel·lectual (és a dir, la màgia no popular) fins al segle XX. Crowley, com Spare, considerava formes tradicionals de la màgia inflat i que es molestaven. Va despullar algunes cerimònies i va destacar el poder de la voluntat en les seves pròpies pràctiques, tot i que constituïen una escola de màgia per dret propi.
