El budisme a la Xina

El budisme o (f ji o) van ser portats per primera vegada a la Xina des de l’Índia per missioners i comerciants al llarg de la Ruta de la Seda que connectava la Xina amb Europa a la tardana dinastia Han (202 aC - 220 dC).

Aleshores, el budisme indi ja tenia més de 500 anys, però la fe no va començar a florir a la Xina fins a la decadència de la dinastia Han i va acabar amb les seves estrictes creences confucianes.

Creences budistes

Dins de la filosofia budista van créixer dues divisions principals. Hi va haver els que van seguir el tradicional budisme de Theravada, que implica una meditació estricta i una lectura més propera dels ensenyaments originals de Buda. El budisme de Theravada és important a Sri Lanka i a la majoria del sud-est asiàtic.

El budisme que es va agafar a la Xina va ser el budisme Mahayana, que inclou diverses formes com el budisme zen, el budisme de la Terra Pura i el budisme tibetà, també conegut com a lamaisme.

Els budistes de Mahayana creuen en l’atractiu més ampli als ensenyaments de Buda en comparació amb les qüestions filosòfiques més abstractes plantejades en el budisme de Theravada. Els budistes de Mahayana també accepten budistes contemporanis com Amitabha, que els budistes de Theravada no fan.

El budisme va poder abordar directament el concepte de patiment humà. Això tenia una crida àmplia per als xinesos, que estaven tractant el caos i la desunió dels estats en guerra que competien pel control després de la caiguda del Han. Moltes minories ètniques a la Xina també van adoptar el budisme

Competència amb el Daoisme

Quan es va introduir per primera vegada, el budisme es va enfrontar a la competència dels seguidors del Daoisme. Si bé el taoisme (també anomenat taoisme) és tan antic com el budisme, el daoisme era indígena a la Xina.

Els daoistes no veuen la vida com a patiment. Creuen en una societat ordenada i en una moral estricta. Però també mantenen fortes creences místiques com la transformació final, on l’ànima viu després de la mort i viatja al món dels immortals.

Com que les dues creences eren tan competitives, molts professors de les dues parts es van prestar a l’altra. Avui dia, molts xinesos creuen en els elements de les dues escoles de pensament.

El budisme com a religió d’estat

La popularitat del budisme va suposar la ràpida conversió al budisme per part dels governants xinesos posteriors. Les posteriors dinasties Sui i Tang van adoptar el budisme com a religió.

La religió també la van utilitzar governants estrangers de la Xina, com la dinastia Yuan i els Manchus, per connectar-se amb els xinesos i justificar el seu domini. Els manchus es van esforçar a dibuixar un paral·lelisme entre el budisme. una religió estrangera i el seu propi regnat com a líders estrangers.

Budisme contemporani

Malgrat el canvi de la Xina a l'ateisme després que els comunistes prenguessin el control de la Xina el 1949, el budisme va continuar creixent a la Xina, sobretot després de les reformes econòmiques de la dècada de 1980.

Segons el Pew Research Center, i més de 20.000 temples budistes, actualment es calcula que hi ha aproximadament 244 milions de seguidors del budisme a la Xina. És la religió més gran de la Xina. Els seus seguidors varien segons el grup ètnic.