En el seu primer sermó després de la seva il·luminació, Buda va donar un ensenyament anomenat Quatre Nobles Veritats. Es diu que les Quatre Veritats contenen el dharma sencer perquè totes les ensenyances de Buda estan connectades a les Veritats.
La Primera Noble Veritat explica dukkha, una paraula pali / sànscrita que sovint es tradueix com a "patiment", però que també es pot traduir com a "estressant" o "insatisfactori". La vida és dukkha, va dir el Buda.
Però, per què és així? La Segona Noble Veritat explica els orígens del dukkha ( dukkha samudaya ). La Segona Veritat sovint es resumeix com "Dukkha és causada pel desig", però hi ha més coses que això.
Anhel
En el seu primer ensenyament sobre les Quatre Nobles Veritats, el Buda va dir:
"I això, els monjos és la noble veritat de l'origen del dukkha: l'afany és el que fa que esdevingui encara més - acompanyat de passió i delit, apassionant ara aquí i ara allà - anhelant de plaer sensual, anhel de convertir-se, anhelant-se de no esdevenir ".
La paraula Pali traduïda com "anhel" és tanha, que significa més "set". És important comprendre que l’afany no és l’única causa de dificultats de la vida. És només la causa més evident, el símptoma més evident. Hi ha altres factors que creen i alimenten els anhels, i és important comprendre’ls també.
Molts tipus de desitjos
En el seu primer sermó, el Buda va descriure tres tipus de tanha : anhel del plaer sensual, anhel de convertir-se, anhel de no esdevenir Mirem aquestes.
El desig sensual ( kama tanha ) és fàcil de detectar. Tots sabem com és voler menjar una fregida francesa rere una altra perquè desitgem el gust, no perquè tinguem gana. Un exemple de desig de convertir-se en ( bhava tanha ) seria el desig de ser famós o poderós. Anhel de no esdevenir ( vibhava tanha ) és el desig de desfer-se d’alguna cosa. Potser és l’afany d’aniquilació o alguna cosa més mundana, com ara el desig de desfer-se d’una berruga al nas.
Relacionats amb aquests tres tipus d’afanys hi ha tipus de desitjos esmentats en altres sutres. Per exemple, la paraula de l’avarícia dels Tres Poisons és lobha, que és un desig d’alguna cosa que pensem que ens gratificarà, com ara roba més maca o un cotxe nou. El desig sensual com a obstacle per a la pràctica és kamacchanda (Pali) o abhidya (sànscrit). Tot aquest tipus de desitjos o cobdícies estan relacionades amb el tanha.
Agafar i aferrar-se
Pot ser que les coses que desitgem no siguin coses perjudicials. Potser anhelem convertir-nos en filantrop, monjo o metge. És l’enyorança que és el problema, no l’afanyat.
Es tracta d’una distinció molt important. La Segona Veritat no ens diu que hem de renunciar a allò que estimem i gaudim a la vida. En canvi, la Segona Veritat ens demana que aprofundim en la naturalesa del desig i de com ens relacionem amb les coses que estimem i gaudim.
Aquí hem de fixar-nos en la naturalesa de l’aferrament o l’aferrament. Per tal que s’hi pugui aferrar, necessiteu dues coses: un clinger i alguna cosa a la qual s’aferri. En altres paraules, aferrar-se requereix una autoreferenciació i requereix que l'objecte de la cling se separi d'un mateix.
El Buda va ensenyar que veure el món així - com "jo" aquí i "tota la resta" per aquí - és una il·lusió. A més, aquesta il·lusió, aquesta perspectiva egocèntrica, provoca la nostra ansia insaciable. És perquè pensem que hi ha un "jo" que s'ha de protegir, promoure i oferir, que desitgem. I juntament amb la ansia, es produeixen gelosies, odi, por i els altres impulsos que ens fan mal als altres i a nosaltres mateixos.
No podem nosaltres mateixos deixar de desitjar. Sempre que ens percebem separats de la resta, l’afany continuarà.
Karma i Samsara
El Buda va dir: "És ansiós que això sigui el que esdevé encara més". Mirem això.
Al centre de la roda de la vida hi ha una polla, una serp i un porc, representant l'avarícia, la ira i la ignorància. Sovint aquestes figures es dibuixen amb el porc, representant la ignorància, liderant les altres dues figures. Aquestes xifres provoquen el gir de la roda del samsara: el cicle del naixement, la mort, el renaixement. El desconeixement, en aquest cas, és el desconeixement de la veritable naturalesa de la realitat i la percepció d’un jo separat.
El renaixement del budisme no és reencarnació, ja que la majoria de la gent ho entén. El Buda ensenyava que no hi ha ànima ni essència de jo que sobrevisqui a la mort i es transmeti en un nou cos. Aleshores, què és? Una forma (no l’única manera) de pensar en el renaixement és la renovació instantània de la il·lusió d’un jo separat. És la il·lusió que ens lliga a samsara.
La Segona Noble Veritat també està relacionada amb el karma que, com el renaixement, sovint és mal entès. La paraula karma significa "acció volitiva". Quan les nostres accions, discurs i pensaments estiguin marcats per les Tres Pozoies: l'avarícia, la ira i la ignorància, fruit de la nostra acció voluntària, el karma, serà més dukkha: dolor, estrès, insatisfacció.
Què fer a propòsit?
La Segona Noble Veritat no ens demana que ens retirem del món i ens tallem de tot allò que gaudim i de tots els que estimem. Fer-ho només tindria més ganes de convertir-se en o no convertir-se en. En canvi, ens demana que gaudim i estimem sense aferrar-nos; sense posseir, agafar, intentar manipular.
La Segona Noble Veritat ens demana que siguem conscients de l’anhel; observar-lo i comprendre-ho. I ens crida a fer alguna cosa al respecte.
