De les incomptables escriptures del budisme Mahayana, poques són més llegides o venerades que el Lotus Sutra. Els seus ensenyaments penetren àmpliament en la majoria de les escoles de budisme a la Xina, Corea i Japó. No obstant això, els seus orígens estan envoltats de misteri.
El nom del sutra en sànscrit és Maha Saddharma-pundarika Sutra, o "Gran Sutra del Lotus de la Llei meravellosa". En algunes escoles de budisme es tracta de fe que el sutra conté les paraules de la història de Buda. Tot i això, la majoria d’historiadors creuen que el Sutra va ser escrit al segle I o II dC, probablement per més d’un escriptor. Una traducció es va fer del sànscrit al xinès el 255 dC, i aquesta és la documentació històrica més antiga de la seva existència.
Com passa amb tants dels sutres Mahayana, es perd el text original del Lotus Sutra. Les diverses traduccions primeres del xinès són les versions més antigues del sutra que ens queda. En particular, es creu que la traducció al xinès del monjo Kamarajiva l'any 406 CE és la més fidel al text original.
A la Xina del segle VI, el Lotus Sutra va ser promogut com a sutra suprem pel monjo Zhiyi (538-597; també es va escriure Chih-i), fundador de l'escola Tiantai del budisme Mahayana, anomenat Tendai al Japó. En part per influència de Tendai, el Lotus es va convertir en el Sutra més venerat al Japó. Va influir profundament sobre el zen japonès i també és un objecte de devoció de l'escola Nichiren.
El muntatge del Sutra
En el budisme, un sutra és un sermó de Buda o un dels seus principals deixebles. Els sutres budistes normalment comencen amb les paraules tradicionals, "Així ho he sentit". Això és un cop d’ull a la història d’Ananda, que va recitar tots els sermons històrics de Buda al Primer Consell Budista i es va dir que havia començat cada recitació d’aquesta manera.
El Lotus Sutra comença, "Així ho he sentit. Al mateix temps, Buda estava a Rajagriha, allotjant-se al Mont Gridhrakuta". Rajagriha era una ciutat al lloc actual de Rajgir, al nord-est de l'Índia, i Gridhrakuta, o "Vulture's Peak", és a prop. Per tant, el Lotus Sutra comença connectant-se a un lloc real associat al Buda històric.
Tanmateix, en poques frases, el lector haurà deixat enrere el món fenomenal. L’escena s’obre a un lloc fora del temps i l’espai ordinaris. A Buda hi assisteixen un nombre inimaginable d’éssers, tant humans com no humans: monjos, monges, laiques, laiques, éssers celestials, dracs, garudas i molts altres, inclosos bodhisattvas i arhats. En aquest vast espai, divuit mil mons estan il·luminats per una llum reflectida per un pèl entre les celles de Buda.
El Sutra està dividit en diversos capítols - 28 en la traducció Kamarajiva - en què Buda o altres éssers ofereixen sermons i paràboles. El text, en prosa i vers en part conté alguns dels passatges més bells de la literatura religiosa del món.
Podrien trigar anys a absorbir tots els ensenyaments d’un text tan ric. Tot i això, tres temes principals dominen el Lotus Sutra.
Tots els vehicles són un vehicle
En els passatges primerencs, el Buda diu a l'assemblea que els seus ensenyaments anteriors eren provisionals. La gent no estava preparada per a la seva màxima docència, va dir i va haver de ser il·luminada per mitjans expedients. Però el Lotus representa l’ensenyament final, el més alt, i substitueix tots els altres ensenyaments.
En particular, el Buda va dirigir la doctrina de la triyana, o "tres vehicles" a Nirvana. Molt senzillament, la triyana descriu persones que s’adonen de la il·luminació escoltant els sermons del Buda, persones que s’adonen de la il·luminació per si mateixes a través del seu propi esforç i pel camí de la bodhisattva. Però el Lotus Sutra diu que els tres vehicles són un vehicle, el vehicle de Buda, a través del qual tots els éssers es converteixen en buda.
Tots els éssers poden convertir-se en budes
Un tema expressat al llarg del Sutra és que tots els éssers aconseguiran la Buditat i aconseguiran Nirvana.
El Buda es presenta al Sutra del Lotus com a dharmakaya: la unitat de totes les coses i éssers, sense manifestar, més enllà de l'existència o la inexistència, sense lligar pel temps i l'espai. Com que el dharmakaya és tot ésser, tots els éssers tenen el potencial de despertar-se a la seva veritable naturalesa i assolir la Buda.
La importància de la fe i la devoció
La budisme no es pot assolir només amb l'intel·lecte. De fet, la visió de Mahayana és que l'ensenyament absolut no es pot expressar amb paraules ni entendre per cognició ordinària. El Lotus Sutra destaca la importància de la fe i la devoció com a mitjà per a la il·luminació. Entre altres punts significatius, l'estrès en la fe i la devoció fa que la Buditat sigui més accessible per als laics, que no passen la seva vida en pràctica ascètica monàstica.
Les paràboles
Un tret distintiu del Lotus Sutra és l’ús de paràboles. Les paràboles contenen moltes capes de metàfora que han inspirat moltes capes d’interpretació. Aquesta és només una llista de les principals paràboles:
- The Burning House. Un home ha de deixar els fills jugant fora d’una casa cremada (capítol 3).
- El fill pròdic. Un home pobre i abnegador s’assabenta a poc a poc que és ric per fora de mesura (capítol 4).
- Les herbes medicinals. Tot i que creixen al mateix sòl i reben la mateixa pluja, les plantes creixen de maneres diferents (capítol 5).
- La ciutat fantasma. Un home que condueix la gent en un viatge difícil evoca la il·lusió d’una bella ciutat per donar-los el cor per seguir endavant (capítol 7).
- La Gemma a la Jaqueta. Un home va cosir una joia a la jaqueta del seu amic. Tanmateix, l’amic vaga en la pobresa sense saber que posseeix una joia de gran valor (capítol 8).
- La joia al capdamunt del rei. Un rei atorga molts regals, però reserva la seva joia més preuada per a una persona de mèrit excepcional (capítol 14).
- El metge excel·lent. Els fills d’un metge estan morint de verí però no tenen el sentit de prendre medicina (capítol 16).
Traduccions
La traducció de The Lotus Sutra de Burton Watson (Columbia University Press, 1993) ha guanyat una gran popularitat des de la publicació per la seva claredat i llegibilitat.
Una traducció més recent de The Lotus Sutra de Gene Reeves (Wisdom Publications, 2008) també és molt llegible i ha estat lloada pels crítics.
