L’hebreu és la llengua oficial de l’Estat d’Israel. És una llengua semítica parlada pel poble jueu i una de les llengües vives més antigues del món. Hi ha 22 lletres en l’alfabet hebreu i la llengua es llegeix de dreta a esquerra.
Originalment la llengua hebrea no estava escrita amb vocals per indicar com s’havia de pronunciar una paraula. Tanmateix, cap al segle VIII es va desenvolupar un sistema de punts i guions en què es van col·locar marques sota les lletres hebrees per indicar la vocal adequada. Avui en dia les vocals s’utilitzen habitualment en llibres d’escola i gramàtica en hebreu, però els diaris, revistes i llibres s’escriuen en gran mesura sense vocals. Els lectors han de familiaritzar-se amb les paraules per pronunciar-les correctament i comprendre el text.
Història de la llengua hebrea
L’hebreu és una antiga llengua semítica. Els primers textos hebreus daten del segon mil·lenni aC i les proves indiquen que les tribus israelites que van envair Canaan parlaven hebreu. La llengua era probablement parlada habitualment fins a la caiguda de Jerusalem el 587 aC
Un cop exiliat els jueus, l’hebreu va començar a desaparèixer com a llengua parlada, tot i que encara es conservava com a llengua escrita per a les oracions i els textos sants. Durant el període del Segon Temple, l’hebreu era molt probablement usat només amb finalitats litúrgiques. Algunes parts de la Bíblia hebrea s'escriuen en hebreu com ho és el Mishnah, que és el registre escrit del judaisme de la Torà Oral.
Com que l’hebreu s’utilitzava principalment per a textos sagrats abans del seu renaixement com a llengua parlada, sovint s’anomenava lashon ha-kodesh, que significa la llengua santa en hebreu. Alguns creien que l’hebreu era la llengua dels àngels, mentre que els antics rabins sostenien que l’hebreu era la llengua parlada originalment per Adam i Eva al jardí d’Edèn. El folklore jueu diu que tota la humanitat parlava hebreu fins a la Torre de Babel, quan Déu va crear totes les llengües del món com a resposta a l’intent de la humanitat s intentar construir una torre que arribés als cels.
Revival de la llengua hebrea
Fins fa un segle, l’hebreu no era una llengua parlada. Les comunitats jueves Ashkenazi parlaven generalment el yiddis (una combinació de l'hebreu i l'alemany), mentre que els jueus sefardites parlaven ladino (una combinació de l'hebreu i l'espanyol). Per descomptat, les comunitats jueves també parlaven la llengua materna dels països on vivien. Els jueus encara utilitzaven l’hebreu (i l’arameu) durant els serveis de pregària, però l’hebreu no s’utilitzava en les converses quotidianes.
Tot això va canviar quan un home anomenat Eliezer Ben-Yehuda va fer la seva missió personal reviure l’hebreu com a llengua parlada. Va creure que era important per al poble jueu tenir la seva pròpia llengua si tenien la seva pròpia terra. El 1880 va dir: Per tenir la nostra pròpia terra i vida política hem de tenir la llengua hebrea en la qual puguem dur a terme el negoci de la vida.
Ben-Yehuda havia estudiat hebreu mentre estudiava a Yeshiva i tenia un talent natural amb els idiomes. Quan la seva família es va traslladar a Palestina van decidir que només es parlava l’hebreu a casa seva cap petita tasca, ja que l’hebreu era una llengua antiga que mancava de paraules per a coses modernes com cofên o nou diari. Ben-Yehuda es va plantejar crear centenars de paraules noves utilitzant les arrels de les paraules bíbliques hebrees com a punt de partida. Finalment, va publicar un diccionari modern de la llengua hebrea que es va convertir en la base de la llengua hebrea en l'actualitat. Ben-Yehuda és sovint conegut com el pare de l’hebreu modern.
Avui Israel és la llengua parlada oficial de l’Estat d’Israel. També és habitual que els jueus residents a Israel (a la diàspora) estudien hebreu com a part de la seva educació religiosa. Els nens jueus solen assistir a l'escola hebrea fins que tinguin la edat suficient per tenir el seu Bar Mitzvah o el seu Bat Mitzvah.
Paraules en hebreu en llengua anglesa
L’anglès freqüentment absorbeix paraules de vocabulari d’altres idiomes. Per tant, no és d'estranyar que amb el pas del temps l'anglès hagi adoptat algunes paraules en hebreu. S'inclouen: amen, hallelujah, sabat, rabbi, querubí, serafí, Satanàs i kosher, entre d'altres.
Referències: Alfabetització jueva: les coses més importants a saber sobre les religions jueves, la seva gent i la seva història del rabí Joseph Telushkin. William Morrow: Nova York, 1991.
