La litúrgia a l'església cristiana és un ritu o sistema de rituals prescrits per al culte públic en qualsevol denominació cristiana o església, un repertori habitual o la repetició d'idees, frases o observacions. Diversos elements d’una litúrgia cristiana inclouen el bateig, la comunió, l’agenollament, el cant, l’oració, la repetició de dites, el sermó o l’homilia, el signe de la creu, la crida a l’altar i la benedicció.
Definició Litúrgia
La definició d'un laic de la paraula litúrgia (pronunciat li-ter-gee ) és un servei religiós corporatiu que ofereix la gent a Déu, que inclou l'adoració dominical, el bateig i la comunió. La litúrgia es pot entendre com un drama solemne en què participen Déu i els seus adoradors, que consisteix en un intercanvi d’oracions, elogis i gràcies. És un temps sagrat rendit en un espai sagrat.
La paraula grega original leitourgia, que significa "servei", "ministeri" o "treball del poble" s'utilitzava per a qualsevol obra pública del poble, no només els serveis religiosos. A l'antiga Atenes, una litúrgia era un càrrec públic o un deure exercit voluntàriament per un ciutadà ric.
La Litúrgia de l'Eucaristia (sagrament que commemora l'Última Cena consagrant pa i vi) és una litúrgia a l'Església ortodoxa, també coneguda com la Divina Litúrgia.
La litúrgia de la paraula és la part del servei de culte dedicat a la lliçó de les Escriptures. Normalment precedeix la litúrgia de l’eucaristia i inclou un sermó, l’homilia o l’ensenyament de la Bíblia.
Esglésies litúrgiques
Les esglésies litúrgiques inclouen les branques ortodoxes del cristianisme (com ara ortodoxes orientals, ortodoxes coptes), l'església catòlica, així com moltes esglésies protestants que volien preservar algunes de les formes antigues de culte, tradició i ritual després de la reforma. Les pràctiques típiques d’una església litúrgica inclouen el clergat vestit, la incorporació de símbols religiosos, la recitació d’oracions i respostes congregacionals, l’ús d’encens, l’observança d’un calendari litúrgic anual i la realització de sagraments.
Als Estats Units, les esglésies litúrgiques primàries són esglésies luteranes, episcopals, catòliques romanes i ortodoxes. Les esglésies no litúrgiques es podrien classificar com aquelles que no segueixen un guió ni un ordre estàndard dels esdeveniments. A més de l'adoració, oferir temps i comunió, a la majoria de les esglésies no litúrgiques, els congregants solen seure, escoltar i observar. En un servei d'església litúrgica, els congregants són relativament actius: recitant, responent, assegut, parat, etc.
Calendari Litúrgic
El calendari litúrgic fa referència al cicle de les estacions a l’església cristiana. El calendari litúrgic determina quan s’observen els dies de festa i els dies sants durant tot l’any. A l’església catòlica, el calendari litúrgic comença amb el primer diumenge d’Advent al novembre, seguit del Nadal, la Quaresma, el Tridú, la Pasqua i el temps ordinari.
Dennis Bratcher i Robin Stephenson-Bratcher de l'Institut Christian Recurs expliquen el motiu de les temporades litúrgiques:
Aquesta seqüència de temporades és quelcom més que marcar el temps; és una estructura en la qual es narra la història de Jesús i el missatge de l'Evangeli durant tot l'any i es recorda a la gent els aspectes significatius de la Fe cristiana. Tot i que no és directament una part de la majoria dels serveis de culte més enllà dels dies sants, el calendari cristià proporciona el marc en què es fa tota l'adoració.
Vestits litúrgics
L’ús de les vestidures sacerdotals es va originar a l’Antic Testament i es va passar a l’església cristiana després de l’exemple del sacerdoci jueu.
Exemples de vestiments litúrgics
- L’alb, sticharion a les esglésies ortodoxes, és una túnica simple, lleugera i de turmell de màniga llarga.
- Anglican Collar és una camisa arrebossada amb fitxa gran i rectangular.
- Amice és una peça de tela rectangular amb símbols religiosos i dos cordons units a cada cantonada frontal.
- Chasuble, falóió a les esglésies ortodoxes, és una peça circular ornada amb un forat al centre per al capellà del capellà. La peça flueix als canells, formant un semicercle quan els braços del clergat s’estenen
- La cintura, poies a les esglésies ortodoxes, generalment està feta de tela o corda i es porta al voltant de la cintura per aguantar les vestidures.
- Dalmatic és una peça de vestir que a vegades portava els diaques.
- Mitre és un barret portat per un bisbe.
- El Roman Collar és una camisa arrebossada amb fitxa estreta i quadrada.
- El clero catòlic el porta el casquet de crani . Sembla una beanie. El papa porta una gorra de crani blanc i els cardenals porten un vermell.
- L’estola, epitrachilion a les esglésies ortodoxes, és una roba rectangular estreta portada al coll. Es penja cap a les cames del clero, acabant per sota dels genolls. L’estola designa un clero ordenat. També s'utilitza per netejar els articles de comunió com a part del servei.
- Surplice és una peça blanca lleugera, semblant a la brusa, amb mànigues i encaix.
- El Thurible, també anomenat incensador, és un suport metàl·lic per a encens, generalment suspès a les cadenes.
Colors Litúrgics
- Violeta : El violeta o el morat s’utilitza durant les temporades d’Advent i Quaresma i també es pot utilitzar per als serveis funeraris.
- Blanc : el blanc s’utilitza per Setmana Santa i Nadal.
- Vermell : el Diumenge de Rams, el Divendres Sant i el Diumenge de Pentecosta, es porta el vermell.
- Verd : el verd es porta durant el temps ordinari.
Missatge ortogràfic comú
litúrgia
Exemple
Una missa catòlica és un exemple de litúrgia.
Fonts
- The Oxford Dictionary of the Christian Church
- Pocket Dictionary of Liturgy and Worship (pàg. 79).
